Passeig pel jardí amb música de Mozart
Jo sempre n'he dit el laberint d'Horta, perquè així ho dèiem quan era petit i encara era propietat dels marquesos d'Alfarràs i havies de demanar permís per visitar-lo. Ara és de la ciutat. Són uns jardins preciosos, romàntics i neoclàssics, amb edifici neogòtic i neoàrab i una torre medieval, la torre Subirana. Amb un templet clàssic on es va representar la Ifigènia de Goethe, traduïda per Maragall i dirigida per Adrià Gual. Era a l'inici del noucentisme. Però el que dóna nom als jardins és el laberint. Un laberint fet de xiprers retallats. Al centre, una font. Un laberint és sempre un lloc simbòlic. De la vida, de l'art, de la política, de qualsevol cosa en què costi arribar al centre, al nucli, a allò important. Però també, un laberint és un lloc difícil de sortir-ne. És clar que pots rebre ajuda. Teseu en va poder sortir seguint el fil d'Ariadna. A Horta, sempre et poden guiar els teus amics, perquè el laberint és perfectament visible des de dalt.
Diuen els papers que el va projectar l'arquitecte italià Domenico Bagutti, i per això podem apreciar la forta càrrega classicista que té el conjunt. El jardiner francès Joseph Delvalet va ser qui en va dirigir les plantacions d'arbres i arbustos. Construït l'any 1791 (l'any que va morir Mozart, per situar-nos), la història de tota una època de la ciutat s'hi fa present. I és una sort que el conjunt s'hagi mantingut tan ben conservat. La vida de l'aristocràcia, les xocolatades, els balls de disfresses, les festes, tot ens ho podem imaginar perquè tenim l'escenari intacte. I si ens enduem la música de Don Giovanni o de Les noces de Fígaro, la passejada pot arribar a ser perfecta.