Ocell de la Rambla al capvespre
M'has pres el cor, ocell, petit cantaire
de ritme dolç i harmònic refilar.
M'has pres el cor, ocell, que vas per l'aire
llançant un raig sonor bo d'escoltar.
Jo que era amarg de tot, fins no fa gaire,
sento l'encís joliu del teu volar;
i una ànsia nova em neix i em porta enlaire
i em sembla que duc ales pel demà.
Demà... Potser l'ocell, absent, encara
un càntic de records amb nota clara
m'arpejarà el desig secretament.
I enyoraré el capvespre aquest: La blanca
sensació subtil que s'entrebanca
amb l'ombra que s'enduu, per sempre, el vent.