Nous goigs a la Mare de Déu de Núria
Verge de la vall de Núria,
voltada de diputats,
gent política de cúria
vestits i desarrapats,
veïns del carrer de Llúria,
o només aficionats,
Verge de la vall de Núria,
ja estem ben atabalats.
Aquí els teniu, verge tosca,
vagament venint de l'hort,
per decidir nostra sort
com s'estan trencant la closca.
Cau la nit i en la quietud
sospiren cent mil estrelles;
mentre es couen les costelles,
ells rumien l'Estatut.
Per què els mireu, Verge Santa,
com uns pobres fills de pis?
Doneu-los peixet, senyora
i quatre grans de panís.
...
I els lleparan les sabates
per un Estatut tan bo,
que fins fa trencar el plor
al senyor Bofill i Mates.
I al Constituent Congrés
ja no es parlarà mai més
de separatisme i fúria,
i estarem entusiasmats
veient allà en la foscúria
el funicular de Núria
i el clatell dels diputats.