—Mirau, sembla que duen una nova remesa de presos. Vés a saber quina la deuen haver feta, aquests. —En Joan es va girar cap a l'edifici de la fortalesa que feia de penitenciaria des de feia prop de vint anys i, d'enfora, va veure un grup d'homes escortats a punt d'entrar-hi. El seu avi li havia explicat que, els primers anys de construcció de la Mola, quan encara no hi havia la presó, ja havia treballat amb presoners carlistes que havien complert la seva pena aixecant murs i excavant la terra i esmicant la roca. Sabia que, ara, un d'aquells edificis era una penitenciaria. Mai, però, en aquells mesos, no havia vist cap pres.
—Deu ser gent de sindicats que diuen que, a Barcelona i Palma, ho duen molt fort. —Els homes van assentir.
—Els preus pugen i els sous davallen. No anam bé...
—La meva escola donava al pati de la presó d'Eivissa —va interrompre en Joan, amb recança. Tothom va callar—. Era un tros de l'antic convent dels dominics. A la part de dalt, hi havia l'escola i, als baixos de l'edifici, la presó. Quan els presos passejaven pel claustre, jo els veia per la finestra de la classe. Sortien a prendre el sol i jo no tenia altre entreteniment que fer-los ganyotes o llançar-los el primer que tenia a mà.