Més avall d’on embranquen els dos Valires seu, entre tarters, com una jaia que pren lo sol, Andorra la Vella. Ses cases en general estan més emblanquinades. La [Casa] de la Vall té una inscripció sobre la porta, un matacà que hi dona, sota la barbacana, una tronera a sol ixent. S’obre amb una clau de dos palms de llarg; l’interior dels baixos està partit en corts de bestiar. Se puja per una ampla escala, a la sala del Consell i a les laterals. La capella és dedicada a sant Ermengol. La cuina és lo que guarda més lo caràcter; fent-se mirar los clemalls enormes, on se pot rostir un vedell.