Lo pare Falgàs
Tradició empordanesa
Si l'ermita del Mont no té campana,
què en fa del campanar?
Cada dia la Verge la demana,
qui la hi voldrà donar?
Se'n va el pare Falgàs cap a Girona,
a casa d'un courer,
que de la fosa en treu una de bona
per l'acimat cloquer.
—¿Doncs, per quin bou heu fosa eixa esquelleta?
—Esquella li dieu?—
—lo courer li respon—. Per qui l'he feta?
Per vós, si la moveu.—
Agafant-la pel jou, d'una braçada
se la carrega a coll,
una biga que veu arraconada
servint-li de bescoll.
En la Rossoladora se traboca;
hi puja tan rabent
que com cera blaníssima la roca
ses genolleres pren.
Uns batedors del pobre frare es riuen:
—No aneu prou carregat?
Eixa campana, si voleu —li diuen—,
vos l'omplirem de blat.
N'hi posen d'una a una set quarteres,
i, dant-los-en mercès,
juga, pujant al Mont per les dreceres,
a qui correrà mes.
Puja el blat al graner del santuari,
l'esquella al campanar:
—A ser gaire més alt —diu—, l'arribar-hi
m'hauria fet suar!—