Llum de Girona
Llum de Girona, joia del passat:
en tardes vermelloses de Devesa,
fulles seques, parpelles que s'han clos
i rellisquen damunt del llenç de l'aigua.
Emmirallats en el setí del riu,
pel Pont de Ferro tornen els amants
mentre una freda boira de joguines
em du a la casa amb els meus pares joves.
No hauria desitjat mai aquesta ombra
al cel de les tardors de la Devesa,
ni l'estesa de fulles i fracassos
que han anat ennegrint el meu camí.