Llorente
Vora els barranc dels Algadins
la teva veu encara es dreça,
i encara és una promesa
de regnes alts i de daurats matins.
Remors de palmes i de pins,
el vers més teu encara avança
i sosté encara l'esperança
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins
per a València es feu de dia.
Font i xiprer, allí naixia
un llarg amor sense confins:
una cançó que duia brins,
en tanta nit, de llums més clares.
I encara està com la deixares,
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins
va ser més nostre el teu accent.
Versos i palmes mou el vent,
i el vent està ple de camins.
València porta sempre dins
la teua veu, feta llavor:
la teua veu clara i millor,
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins
naix un futur ple de collites,
la brisa té el poder dels mites,
s'ompli d'alegres teuladins.
Sense saber-ho et duem dins;
El teu barranc ens creua el cor.
I creix la llum en branques d'or
Vora el barranc dels Algadins.
ENDREÇA
Vora el barranc dels Algadins,
la teua veu més pura i clara
encara sona, vibra encara,
anomenant-nos nous camins:
camins de palmes i de pins,
i d'esperances i esgarranys:
un vell camí ple de pols i afanys,
vora el barranc dels Algadins.