L'horta de mon pare
Em sembla encara veure-us a l'hort atrafegat
que aneu regant les plantes que us riuen d'amistat
i jo com us ajudo en girar de trencall
i us aviso que l'aigua ja arriba al capdavall.
Aquelles nits serenes d'estiu ara conec.
Ara sé com la lluna es reflectia al rec
de l'aigua; ara retrobo el ritme dels estels
que en caure deixaven un rec de foc pels cels.
Ara sé de les plantes el rítmic moviment
i com les flors esclaten desesperadament...
Ara conec el riure dels arbres enfruitats
i aquells murmulls de l'aigua confosos i apagats.
Ara sé la cançó que feia dins la nit
amb el clar de la lluna el bosc mig adormit
i el llambregueig de l'aigua trescava lentament
desfent malenconies de pur defalliment.
Oh nits! Oh nits serenes! Llunyania d'estiu!
Oh l'horta de mon pare estesa vora el riu!