L'escena següent és una escena de primavera, papallones i floretes. Es veuen muntanyes darrere i una plana verdíssima, l'aeròdrom de la Sénia, des d'on s'envo1en 20 avions de la legió Cóndor pilotats per joves alemanys.
El dia és clar i ras a Castelló i el matí va avant amb el sol cada volta més calent. Fins a les dotze, a eixa hora ningú no veu el sol, estan tots tancats als refugis. Les sirenes sonen poc abans de migdia i comencen les corregudes i el terror, pocs minuts després els 20 Junker Ju-52 i Heinkel He-111 que han eixit de la Sénia arriben a Castelló. Ací una presa aèria de la ciutat amb les bombes caient, tot vist des de dalt... I una escena de la gent als refugis, a les fosques i patint les sotragades de les explosions, morts de por, pregant, renegant o plorant... O tot alhora. No sap quant de temps va durar el bombardeig, a la pel·lícula duraria el que duraren les explosions de les 120 bombes que hi van caure. Després el silenci i la gent eixint dels refugis, la ciutat plena de fum i de pols. Farien falta bons actors, perquè amb quin esguard es busquen persones estimades entre les runes, amb quin esguard es corre per veure si ta casa està dempeus? Alguns han tingut més sort que altres i encara tenen casa, o el fill.