Les campanes de Queralt
En l'hora del silenci capvespral
—pessigolleig de llum i d'estelada—,
quan l'ombra del misteri nocturnal
baixa dels cims en trepidant colcada,
és bell, dins la palustre quietud
flairosa de fervors virgilianes,
oure el ressò que flota inconegut
del cant allunyadís d'unes campanes.
Sembla llavors que els cels s'hagin besat
i el bes ressoni excels, inemmudible,
i una claror rient d'eternitat
acompanya aquell cant ignot que ens fibla.
I sembla que sentim més dolçament
la pau i excelsitud de l'hora pia
i aquell joiós, pregon adormiment
desvetllador de cors i poesia.
Quan aquell cant, però, ve de Queralt
i pau i excelsitud són berguedanes,
té llavors un regust celestial
el ritme inconegut de les campanes.