L'ànima
Et duc en mi com una Morta-Viva
i aquest somriure amarg amb que has quedat
de mare humil i de senyora altiva
té llums d'alba i besllums d'eternitat.
Així com tu, i per tu, somriuré, un dia,
quan la mà de l'esposa em clogui els ulls
i em confiï a la mort sense altra guia
que l'esma de la fe dels que tu esculls.
Tots els que moren, segurs de reviure
i exiliats, serven l'amarg somriure
que ni l'esglai de la mort no esborrà
ni esborraran les pluges violentes
ni les nevades plàcides i lentes,
que ells cada dia somriuen més clar.