La qüestió es presentava molt senzilla als ulls de molta gent: per via d'ensaig, arrasar amb la xacolatera a Ripoll, seguidament a Olot, després Figueres, i endavant sempre.
I per allí començàrem. Seria envers migdia quan emplaçàvem lo feréstec canó davant de l'antiga vila dels Comtes, intimant la rendició, amb tot l'aparato que el cas se portava, al comandant de les dues o tres companyies que guarnien la petita plaça.
La resposta, com se suposa, fou contundent i negativa, i començà el foc, amb poc empenyo de primer, doncs tothom esperava que el canó parlés. Fou emplaçat, aquest, sobre una margenada que dóna cara al Fort Sant Eudald, contra el que es tractà de dirigir la seva punteria.