La porta romànica de la Seu, tan malmesa, encara conserva sorpreses i atractiu. Els capitells, com de costum, conten la història sagrada als vulgars, com un còmic perfectament adaptat a una clientela analfabeta, on, en comptes dels actuals globus informatius, trobem rica simbologia, que degué ser perfectament intel·ligible en el seu temps. Part de l'esquerra, la historieta arranca amb el Verb del Gènesi aletejant damunt les aigües, tot inscrit en la circumferència còsmica. Ací el Verb està representat per una au molt terrena, potser una àguila, o un voltor, mentre que les aigües són meres ondulacions. Un cercle enclou Verb i aigües dins d'una unitat de sentit. Ací hi ha, estilitzada al màxim, una cosmogonia. És possible que els cristians no trobaren cap imatge millor per a il·lustrar la creació, i que aquesta espècie de jeroglífic es repetesca en totes les portades romàniques del món, però ara no tinc cap manera de verificar-ho, ni ve al cas. A València només s'ha materialitzat un Cosmos romànic i és aquest.
Em costa de seguir el programa que ordena el discurs d'aquests capitells deteriorats, però és clar que algun n'hi deu haver. En tot cas, les escenes són veterotestamentàries. S'obrin amb l'au primordial i es tanquen, en l'últim capitell de la dreta, amb la mà del Senyor que lliura el llibre de la Llei a Moisès. Les dues imatges són, per tant, fundacionals.