La Plana de Vic (Fragment)
Niuada de calàndries, poetes de ma terra,
jo enyoro vostres càntics d'amor, dintre la mar,
avui que el maig aboca ses flors pel pla i la serra,
ai!, qui us sentís a l'hora de l'alba refilar!
Qui pogués amb vosaltres volar per les rouredes
que beuen les suades de l'aspre Pirineu,
i vora els banys de cisnes d'aqueixes pollancredes
descabdellar lo somni que és vida del cor meu! [...]
Per eixos camps que fiten los lledoners i saules,
lo fenc ja trau espiga, les pomeredes flor?
Les coromines mostren a regadiues taules
fajols que es tornen plata, forments que es tornen or? [...]
Vermellegen per eixos restobles les roselles?
La clavellina enrama finestres i balcons?
La barretina encara floreix al costat d'elles,
com flor de Catalunya que esclata sobre els fronts? [...]
Ja deu brodar lo Gurri son riberal alegre,
perquè a jugar-hi a estones davallen los infants
i les bardisses cloure la boca del Gorg Negre
perquè el bram de l'abisme no esglaie els caminants.
Les serres que es coronen de núvols i d'estrelles,
de neu sa vesta a esqueixos ja donaran al Ter,
restant-n'hi claps encara, com escamot d'ovelles
que delma cada dia la mà del carnisser.