La plaça, on hi ha l'ajuntament i l'església, és un espai agradablement urbanitzat, sense tipisme, i té l'aire d'una certa capitalitat comarcal. Hi ha prou botigues per endevinar que Benassal té més vida que la Torre d'En Besora, Culla —els pobles que he conegut fins ara— i el petit Vilar de Canes. Aquí hi deu haver uns mil cinc-cents habitants.
En aquesta plaça hi ha un monument a Carles Salvador, el gran defensor de la llengua. Si no m'equivoco, els cursos de català que s'organitzen des de fa anys a València duen el nom de Carles Salvador, que en aquest monument —«patrocinat per la Fundació Huguet, Castelló, 1971»— és presentat com a «poeta i gramàtic, 1893-1955». En una de les cares de la pedra hi han gravat aquest text: «En ser a la plaça / la dolçaina comença els compassos del Ball Pla / i la gentada inicia l'antiga dansa.» Pertany a «Les festes de Benassal» A l'altra cara hi ha uns versos de «Cant i encant de Benassal» que diuen:
Un poble enmig, tot blanc, de taules roges, voltat de fonts frescals per alta gràcia,
un escampall de masos i casetes
han exornat de vida la muntanya.