La Nonnita es va quedar de pedra. I aquella familiaritat? En aquella zona del Paral·lel, cada cafè tenia un tipus concret de clientela majoritària. Al Cafè Español, allà al costat mateix, hi havia des de soldats de la caserna de les Drassanes fins a funcionaris, passant per artistes de circ i varietats. També tenia la seva gent el Cafè de la Tranquil·litat, al costat del Soriano: classe obrera, radicals, anarquistes i sindicalistes. El Sevilla era un local molt popular. La majoria de les consumicions, amb dret a espectacle, no valien més d'un ral. Era famós per les colles d'homes solters que hi acudien a buscar dones.