La mar
Benvolguts amics meus: quan de xiquets
-gents de marjals i d'horts, gent davantera-
aguaitàrem al mar, fou per Cullera;
a les ones i al sol i vent nuets.
Els xics d'ahir són hòmens drets i fets,
donà pas a l'estiu la primavera
i altra vegada, gent de la Ribera,
a Cullera trobem el nostre indret.
Dels amics cullerencs anem darrere,
companyons riberencs i que s'amere
de nou, en el seu mar, el nostre fang...
I al blau marí, on el Xúquer s'aveïna,
l'aigua que fou d'aquells xiquets padrina
siga, ja d'hòmens, transfusió de sang.