La iglésia de Sant Esteve d'Olot, convertida en altra Bastilla, es vegé plena d'infeliços que eren tancats darrera les reixes dels altars, com feres dins de gàbies, pel delicte de tenir parents a la muntanya, o pel de no voler o no poguer pagar los impostos i derrames que, sense més llei que l'albir i a pretext de la salut pública, s'imposaven. L'espaiosa nau del temple, en lloc de les salmòdies i dels càntics de la litúrgia cristiana, ressonava amb les notes de l'Himne de Riego i del cancan, executades a l'orgue per mans acanallades i barroeres; l'emblema de la Trinitat, que hi ha dalt de l'altar major, servia per als exercicis de tiro al blanc; en les beneiteres, s'hi abeuraven los cavalls i en l'Altar Major hi cadellava la gossa del comandant. Los atemptats contra persones, si eren fets en regla, és a dir, d'un lliberal contra un clerical, no tenien pas correcció. Sobretot als capellans, los calia anar sempre esparverats. Dels crits de «corbs» i altres per l'estil, no se n'escapaven pas mai, i gràcies que no hi hagués cosa pitjor. En ple Carrer Major vegérem a un reverend desfer-li la boca d'un cop de culata, per pur capritxo.