La font
Racó tranquil, racó guarnit de molsa,
racó dels arbres vells, mig desmaiats;
la font que hi neix té una naixença dolça,
no té el dolor dels naixements forçats.
Brolla gentil i alegrement davalla;
la filla de la neu mai no falleix;
meitat cançó i altra meitat rialla,
és una vida en flor que resplendeix.
Jo quan baixo dels cims, a l'hora santa,
cerco el racó tranquil, la font que canta
el misteri sagrat del fil de glaç
i la veig d'un tros lluny que ja m'espera
com una dona fresca i riallera
portant el càntir ple sota del braç.