La deixa del geni grec (fragment)
En mig d'aquella sala sorgia un gran altar
sens ídol ni altre emblema, trossam d'estalagmita
sagrat al déu incògnit. Aquella era la fita
a on s'encaminava la llarga processó.
Allà davant caigueren en muda adoració
los sacerdots i sagues; llavores Nuredduna,
d'un ram de flors que duia, collides a la lluna,
ne féu una corona i en coronà el catiu
per víctima sagrada, segons la llei prescriu
del déu ocult. Un calze després li donà a beure
de poderós narcòtic, que fa dormir i creure
visions consoladores, calmant el patiment.
Begué Melesigeni com qui a tot consent,
rendit a l'infortuni fatal, i res espera...
Llavors l'encadenaren a l'ara, de manera
que no se'n pogués moure, i, havent-lo assegurat,
deixaren-lo, amb la lira suspesa a son costat.