Girona
Ciutat: adarga de granet i llum;
heura de soledat, vas de perfum;
com ets perfecta als meus sentits, tan pura!
Tu, la dels claustres i els jardins ombrius;
la dels palaus d'oblit i de clausura;
tota endormida vora el temple altiu
—joia d'orfebre, que la llum fulgura
i copia en or el tremolor del riu—.
Passà la Glòria: mes avui no inclina
ja els vells llorers dels teus jardins,
en l'hora de la tarda serena i capvespral;
que és l'or del sol, que el teu redós patina;
que és un frec d'ales en ta pau sonora;
que és la Bellesa, que et fa ser immortal!