G.
N. Y. «My City, mybeloved, mywhitel» ezra pound
Ciutat estranya, boca negra, òxid!
No sé per què et recordo emmurallada
mentre el fil d'aigua es podreix com un tedi
i el gran crepuscle ensenya la ferida,
si em plaus entre la boira dels matins
perduda com un cos avergonyit
d'anar sense vestits. I, de nit, més:
humida com un clítoris i sola. Ciutat, t'hauria infós,
si hagués pogut, una ànima corrupta (odiava
l'eternitat de l'ànima de pedra)
i vaig clavar-te uns ullals de paper:
vampir il·lús buscava sang al gòtic.
Ara et veig al desert, Nova Palmira,
difuminada entre la pols, ruïna.
Exòtica com ets, podries fer
de laberint: un joc entretingut
per a turistes delicats de l'ànima.