Festa de Sant Ponç (fragment)
Ara bé, com i quan va ésser traslladada la fira en el lloc que després va instal·lar-se i encara ho es avui? La primera notícia documental que ens ho explica és de l'any 1817, la qual posa de manifest que a l'església de l'Hospital de la Santa Creu és celebrada la festa dedicada a Sant Ponç; màrtir i que a les set del matí beneeixen les herbes per a consol dels devots d'aquest Sant. A les deu, solemne ofici cantat pels expòsits de la Santa Casa i a dos quarts de sis de la tarda el res del Rosari, els misteris del qual són explicats i seguits d'una plàtica a honor del Sant pel P. Fra. Antón Belilloveres, mestre d'estudiants del seu convent de Sant Francesc d'Assís i Vicari dels infants de l'Hospital, i acabava la funció amb el cant dels goigs dedicats a Sant Ponç que cantaven els esmentats expòsits:
"Entre els turments que us feren,
en què inics se mostraren,
xinxes inmundes prengueren
i amb lo caldo us los donaren."
* * *
"Tota herba que és beneïda
lo dia de vostre mort,
lleva a les xinxes la vida,
los quals nos molesten fort.
Contra elles sou reclamat
amb humils submissions,
siau lo nostre advocat
gloriós màrtir San Ponç."
Era tota la benedicció de les roses conegudes amb el nom de "Roses de Sant Ponç" per la creença que preservaven de xinxes. La gent pagesa les posava dins les màrfegues o sota les posts dels llits. La gent senzilla creia que les xinxes van menjar-se el cervell de Sant Ponç i per això l'invocaven contra el mal de cap i per a alliberar-se d'aquells insectes. Les roses de Sant Ponç eren bullides amb vi bo i quan hom es feia una esgarrinxada o ferida hi posaven damunt una fulla de rosa de Sant Ponç; i així la guarien. Se'n posaven també dins les caixes o calaixos junt amb formes del ciri per tal d'evitar que la roba es rescloseixi. [...]
Va ésser tanta la preponderància i la popularitat aconseguides per aquesta fira en anys successius, que ha arribat a ocupar, als darrers temps, el carrer de l'Hospital des del Pla de la Boqueria fins a la Plaça del Pedró, i més enllà encara. Tot el dia la concurrència de curiosos que van a contemplar aquell fornit acoblament d'herbes, flors i fruites és enorme, però encara són més els que hi acudeixen per a proveir-se d'aquells productes de la naturalesa amb els quals les famílies preparen llurs remeis casolans o per a tenir-los a mà en cas d'urgència