GLÒRIA:
Ui, no em coneix ! Aquí? Reina divina!
faig una cuina per llepar-ne el plat,
i quan jo dic gallina, és tot gallina,
i quan donem conill, ni pèl de gat.
Aquí a les festes hi ha un arròs que mata,
i un queda satisfet amb el perfum!...
i la llet, i el cafè, i la xocolata?
el millor del millor del que es consum!
Ui, un hostal, i a aquest hostal, tot crida,
tot és picant com un paner de boll.
[...]
I gent? Demani! Vénen de vegades
mosses que van a França, amb pentinats,
per dar i per vendre, i fan unes bocades!
I matrimonis que no són casats,
i que parlen del rei i escuren ossos,
i que s'agafen amb la por del fred,
i jo, naturalment, faig els ulls grossos,
perquè tots, a la grana, hi tenim dret...
(Petita pausa i petit canvi)
I si un cop Ii piqués la mala lluna,
o es volgués fer passar el mal de queixal
potser li arribaria la fortuna
de trobar alguna cosa que s'ho val.
Perquè això dels jutjats, i el secretari,
i els papers, i les claus de la presó,
t'acaben cargolant I'os del rosari
i te'Is trobes després al païdor.
I aquí dintre, a la cuina, o a l'eixida,
topant un llaminer i un malcarat,
s'aprèn a tenir sempre el cor a mida
i tenir un pensament de caritat.