És l'amo un homenàs de bona planta,
amb nou pams estirats, barbanegrenc,
el llavi jussaner se li decanta,
duu a mitja galta la senyal d'un trenc.
L'ull d'un to com la fulla d'alzina,
oberts i vius els finestrells del nas,
el front molt bru, la cabellera fina,
la mà peluda i enfortit el braç.
Porta cuiro ferrat a les costelles,
un barret amb plomalles i galons
í capa afermellada amb tres sivelles
que li va del clatell fins als talons.
El Comte Arnau a la muller s'acosta,
li besa els llavis i li pren la mà,
i amb aire de pregunta i de resposta
canvien aquest to d'enraonar:
—Ai, muller, que teniu les mans gelades!
ja em pensava que fóreu a dormir,
amb les dues parpelles aclucades,
i el cabell escampat sobre el coixí.
—Déu vos guardi, marit, que ja em temia
que no fóssiu perdut serres avall,
o que algú no us ferís de traïdoria,
o us hagués estimbat vostre cavall.