II
El primer pou es va cavar en llatí
com un mirall on era, ja, el demà,
el demà dels qui, avui, obrim el dia
al carrer Bonavista, mentre al cel
de Sant Just ja clareja la tenebra.
Ens esvanim en els carrers calmosos
amb finestres enceses i records.
Als nostres ulls encara hi ha aquells pous,
amors que són ermites i silencis,
l'horta final, cap a la qual va l'alba.