El poble comença quan s'acaba el pla, al costat de la carretera, i els carrers, amb fort desnivell, cerquen la plaça de Dalt, darrere l'església, on convergeixen tots com si els empentés el delit de l'altura per la defensa o pel domini. Tant el poble com el barri, compten amb cases de solera que donen una sensació de fortalesa i prestigien el conjunt de les edificacions. El campanar de l'església és airós i té quelcom de l'esveltesa del campanar del Vendrell, amb un rudimentari àngel-penell al bell cim. Tot el poble, doncs, puja fins als peus d'aquesta torre-campanar; però aquest delit per l'altura no acaba en el si del conjunt urbá. Més amunt, sobre dels carrers encastellats d'Albinyana, damunt d'una vinya ufanosa i ben treballada, quatre cases, fermes, aixequen llurs fonaments per l'indret, d'alçada, de les teulades. I quan encetem el camí de l'ermita-talaia de Sant Antoni, més amunt, a més alçada que la de l'àngel del campanar, unes altres cases antigues, formant un petit costat de carrer, davant d'un petit pla que devia servir d'era, són la demostració palpable de les afeccions estratègiques i la fal·lera pel gaudi de les belles i amples panoràmiques del Baix Penedès, les quals troben satisfacció en aquestes i altres construccions, mes modernes, d'aquest encimbellat i típic agrupament d'Albinyana.