El meu poble, de nit
Cenyit de llums incertes, obert a les
sol·licitacions de la nit pura
en què una lluna fina t'assegura
carícia amatent de vellut i ales,
et venç, oh poble, la dolçor nutrícia
d'aquesta terra teva, blanament.
Aigua i cel en diàleg indolent
van pastant-te miracles de clarícia.
Surant pertot, levíssim, s'endevina
un tremor graciós de tarongina
sobre el baf cast, calent, de les marjals.
I hi ha quietud dòcil d'hora antiga,
i hom sent com és més dura i més amiga
la veu al·leluiant dels vents pairals.