El carrer de la Séquia, en el tram que va de la plaça de l'Ajuntament al pati de l'Església, que és on mor, era aleshores eminentment comercial.
Començant per mà dreta i en el sentit apuntat adés, hi trobàvem l'estanc de Ricard, el bar Peris, l'escaleta de la senyora Carme, la meua botiga, una casa supersticiosament deshabitada -el seu últim llogater s'hi havia penjat sense motius aparents- i l'esca1a que pujava a cal practicant -Vicentico, l'Olier- i a la perruqueria de Roseta. Després venia el bar dit de les Rosses -al rètol, Casa Emília-, la llar d'un general de l'exèrcit i la barberia del senyor Navarro, pare del Navarro que va ser davanter del València CF. Quan aquest es va casar, convidà a la boda els llegendaris: Waldo, Guillot, Poli, Claramunt... Quina paciència que van tenir aquests jugadors per signar-nos autògrafs a l'eixida de l'església! jo m'havia comprat un bloquet expressament i quasi el vaig omplir.
Aquesta barberia era al xamfrà format pel carrer de la Séquia i el naixement del que llavors s'anomenava de Burgos. A la cantonada d'enfront teníem la farmàcia de Vallet. Després, Casa Solanes, on venien articles de vímet i de regal. I de seguida, Casa Bernabeu, que era gelateria durant l'estiu i torroneria la resta de l'any. Boccato di Cardinali, tots els seus productes. A continuació estava el domicili dels Lafarga, que eren rics, i en acabant el de dues germanes que vestien sempre de negre i no reien mai. A més, una d'elles, quan em veia, feia carasses per espantar-me. Si fóra ara, la denunciava! Finalment ignore qui habitava la casa de l'últim xamfrà.
Si feies mitja volta i retornaves cap al punt de partida per l'altra vorera, ensopegaves amb la barberia de Millan; després, dues cases particulars i una fruiteria. Anys a venir, el propietari d'aquest comerç es va salvar de la mort imminent a què tots els metges l'havien condemnat gràcies a menjar carn de cavall quasi crua. A continuació de la fruiteria, venia la ferreteria del Poal, la barberia del senyor Pep, l'oficina de don Higini l'aparellador i la barberia del senyor Emili, que queia enfront de la nostra botiga. Pel que feia als cabells, doncs, s'hi comptabilitzaven cinc establiments: quatre perruqueries d'homes i una de dones.
Quant a l'amo de la mansió que hi havia al costat de la barberia del senyor Emili, es mereix una menció a part. Agregat durant molt de temps a l'Ambaixada Espanyola de Roma, trenta anys després de deixar el càrrec, encara gasta el mateix Alfa Romeo tronat que dugué d'Itàlia. Casat en segones núpcies amb una senyora italiana riquíssima, i amb un fill arquitecte, passar per la vora de sa casa era jugar-te la vida: un dia queia un tros de balcó, un altre quatre teules, el de més enllà la pedra de l'ampit d'una finestra... De jutjat de guàrdia, la seua gasiveria crònica.