El Cabanyal i tu
(Accent cordial per a Lluís Alpera)
Un Cabanyal blavós,
un Cabanyal rabiosament blau de cel i mar,
et va parir un dia en què València,
feta estelles encara per les fortes
recialles d'una guerra inútil,
pretenia abocar-se a les incertes boires
de malmesa concòrdia, entre versions modernes
de renovats maulets i botiflers.
Un Cabanyal blavós
-un Cabanyal on jeien ,
mils d'esperances mortes i mils d'ulls
rebotats, amb ràbia continguda
i amatents de futurs, farts d'una espera incerta-
va saber del teu créixer
entre el baf salobrenc, barrejat de seqüències,
d'una mar ampla i una terra pròdiga
que tantost dona fills com se'ls engul
a força de treball.
Un Cabanyal blavós,
un vell Cabanyal, farcit de rostres
de pescadors adobats pel salobre i el sol
i blanques veles a les barques,
t'esperava i t'espera
mentre tu, cavaller de les estrelles
i de cavalls a l'alba,
feres i fas un periple argonàutic
per terres i per mars on l'esperança
afermada al record
t'acompanya pertot com cant de mil sirenes.
Un Cabanyal blavós,
el Cabanyal alegre de la teua infantesa,
el Cabanyal que has guardat sempre al cor,
vol retenir-te, tal com un temps ho féu,
amples els braços i amb el cor obert.
I als seus carrers, plens de noves cridòries,
serva el moment en què, madur de llunyanies,
retorne, gran de versos i ple de glòria,
el seu poeta.