Dia 14 [de maig de 1922]. Després de la Solidaritat no havia vist res comparable a l'agitació ciutadana, al moviment i a l'entusiasme d'avui amb motiu del campionat de futbol jugat a Vigo. A primeres hores del matí, telegrames anunciant que feia bon temps i que els equips jugaven complets. A la tarda, la Rambla i la Plaça de Catalunya, abarrotades de gent. Cada quart, telegrames donant compte del partit. A les 6'45, tres dispars de morteret han innovat el triomf del Barcelona i els anuncis lluminosos l'han detallat. Caravanes d'automòbils han radiat la notícia a tots els indrets de la ciutat i la multitud agitava capells i ovacionava llur pas. Us prometo que hi havia alguna cosa més que l'agitació provocada per l'industrialisme creat al voltant del futbol. Les proclames repartides a Vigo per gent catalana de la UMN [Unión Monárquica Nacional] acusant de separatistes els catalans, han fet reaccionar en totes les formes possibles el Visca Catalunya pels nostres carrers i places. Hom arribava a creure que davant el fet viu, i contradint tots els pessimismes teòrics, molts catalans faríem cops de puny.
En Millàs, mig boig d'entusiasme. Acabava de llegir poemes seus als "Amics de la Poesia", i a pesar del seu contentament natural després de l'atenció del públic, s'ha oblidat de tot, per no pensar més que en el triomf del Barcelona.