Des de l'Ull del riu, seguint les llepasses roges que marquen els passants, s'atravessen les extenses tarteres sentint-se corre 1'aigua del riu al dessota, atravessant-se aiguamolls escampats entre el desballestament de les grosses pedres. Al cap d'un quart, poc més o menys, de caminar per mals indrets fent equilibris per damunt de l'apilament de roques s'arriba al naixement propi del riu.
En un gran clap de la tartera, que forma una taca verd-negrosa, brollen gairebé arrenglerats un seguit de naixements d'aigua constituint abundosa corrent que torna a amagar-se tot seguit sota el gran acoblament de pedres de la tartera i que no torna ja a aparèixer, fent sols sentir sa remor, fins al trau de roques d'Ull de Ter.
L'aigua neix a una temperatura inferior als 4° i és clara i transparenta, pura i forta al tast.
Des d'aquest lloc se frueix d'un excel·lent punt de vista de la feréstega comarcada.
En amunt d'aquestes fonts ja no es troba més aigua enlloc ni se'n sent remor, no es troba tampoc herbei, sols agombolament de roques recobertes la major part de capes curioses de minúscules plantes criptogrames.