De tota manera, dels establiments que guardo un record més memorable em quedo amb la llibreria Geli (que encara conserva el seu encant desmanyotat i que serveix, istme literari, de pont d'unió entre la república de l'Argenteria i la de Ciutadans) i amb la botiga de joguines dels Ayats. En deien a can Noranta-cinc (ja n'he parlat quan estava inundada) perquè devia ser una antecesora de les actuals botigues del tot a cent i perquè en una èpoc la majoria de productes devien valer aquesta quantitat. Ca l'Araus era al fons de l'Aregenteria, i, de petit, la contemlava a distancia (els cotxes de l'Scañextric em cridaven l'atenció, això sí) però la jogueteria de referencia era can Noranta-cinc, amb aquells cavalls de cartró, exposats enmig delcarrer, que anunciaven l'arribada de moments pletòrics. De la llibreria Geli se n'hauria d'escriure un llibre. Dels seus orígens eclesials i de la fèrria disciplina moral que havien exercit els seus primers propietaris i els seus descendents, veritables canonges laics que custodiaven les hòsties encara sense consagrar i tota la producción teológica del país. De la colosal capacitat d'en Pere Rodeja a l'hora de saber, llegar i despatxar, i de la seva incessant curiositat. I, posats a fer, i ja que hi sóc, de les estones que s'hi passava el meu pare, fullejant volums de teología o de medicina o fent-la petar amb quif os, en aquella àgora on confluïen religiosos i lliurepensadors.