Ciutat d'infantesa
Et sento lluny, vella ciutat d'infant
voltada de tants plàtans, de l'escorça
de cegats passadissos, d'orenetes,
de captards lluminosos de campanes.
No tornaran els olis ensucrats,
el cotó fluix, les hores de desesma,
la cera verge i els soldats
rendits trepitjant els clavells i la ginesta.
Ni les roques badoques dels jardins
ni les fràgils, alades xeringuilles,
serpentines de tint descolorit
al cartipàs de les taques de tinta.
No tornaran les flors grogues del riu,
somriures, els pecats, la regalèssia,
meibes i bambes dels estius perduts,
xafogosos migdies de piscina.
Cap pols de guix no em tacarà les mans
quan, al retorn d'una inútil pissarra,
dugui el fracàs d'un teorema absurd:
que el quadrat de la suma dels records
no pot omplir ni una meitat de vida.