Carrer de Petritxol
Els primers dies de maig
dóna bo prendre la fresca;
ara que el dia és més llarg,
caldrà posar cortinetes.
A la vora del balcó,
cus la noia de la casa.
¿No seria com l'amor
aqueix gust de flairar l'aire?
Es decanta la claror
com el vol plegat d'una ala.
¿No seria això tan dolç
el convit de l'abraçada?
La donzella ha tremolat
del xisclet d'una oreneta.
¡Ai l'engany de cap al tard,
veu, sense veu, que festeja!