Cap al tard a la plaça
Damunt dels murs la tarda deixa un vel
de claredat. Al gran baladre rosa
l'ocell de l'ombra del ponent s'hi posa
i la mirada abasta el buit del cel.
El dia mor entre l'oliverar,
prop de la gran finestra de la nit,
i enrogeix, entelada per l'oblit,
la lluna del rellotge al campanar.
Cordial, el capvespre entra a les cambres
i deixa cendra d'hores en els vidres.
Teulats enllà, la llum s'esfilegassa
i la tarda, els meus ulls, la nostra vida,
tot té un color d'or fosc, com la llimona
rovellada pel te dins de la tassa.