Cant I
Aire d'aquesta nit!
¿Quina sentida de rosa
hi ha en l'aire gelat que es posa
sobre el pols esfereït?
Ai, aire d'aquesta nit!
Dins la teva covardia
i en la gira del teu llit,
home nafrat de cada dia,
tremola el mot que el llavi no diria;
hi ha una estrella que anuncia dins
l'aire d'aquesta nit! Una estrella!...
Perquè l'escletxa que el cor veu,
i absoluta meravella
de la bellesa de la creu,
sols pot dir-la una estrella!
Tu i jo i els altres follament,
direm les coses quotidianes
del nervi i de la dent,
direm el nostre pensament
que vola baix, i que té ganes
de senyoria i nodriment...
Però l'estrella solament
tremoladissa i impalpable,
pot anunciar el neguit d'un naixement,
entre el bou i la mula d'un estable.
Que les trompetes i els timbals
i el llavi roig de gelosia,
cantin la glòria de l'or fals
i el collaret de pedreria.
Però el qui cerca l'oli pur
que el lliurarà de tot conjur,
mentre la infàmia es descabdella,
que aixequi el front totes les nits,
i es fregui els ulls adolorits,
i tingui fe per esperar l'estrella!