Cant a Queralt
Així, Queralt, és fet el teu paisatge:
com un miracle de l'esguard de Déu;
espai i llunyania en veïnatge,
gran i ordenat, tendre, total i breu.
La majestat i la dolçor combines:
Déu que somriu voltat de fulgureig.
Quina barba de bosc! I les boirines
desfent, el sol, amb ample parpelleig.
Infantil virior d'adolescència:
Déu pensarós i confiat en tu.
Quines muntanyes altes de presència!
I els prats, honesta lassitud del nu.
Desig ardent de l'afanyat domini:
Déu que governa el vast conreu dels anys.
Masies i llinatges, i al termini
de l'horitzó cenyint tots els afanys.
Repòs del cos, de l'ànima esperança.
Déu que somnia cascavells d'estel.
Perquè no manqui mai la retirança,
quina falda de mare ets sota el cel!