Caminant amb el pelegrí
Hi ha una Tossa grega, la Tossa que sembla descriure Homer a l'Odissea:
Quan serem cap damunt de la vila
que una alta muralla volta...
Aquesta Tossa, jo l'he sentida a l'estiu quan a Mar Menuda la mar espurneja i el sol sembla que hi dansi per sobre amb els seus peus lluents. Camineu com un déu, petjant l'escuma, i l'ona manyaga, d'una salabror forta i gustosa, avalota pels vostres turmells i els omple de riures clars i de besades. Una noia surt de l'aigua amb els braços enlaire arreglant-se la trena, i quan passa prop vostre amb les cuixes nacrades, rull se us pobla de mitologia...
És Nausica "la dels braços tan blancs", aquella que us diu, a l'Odissea:
Vivim apartats, dins el gran batec de les ones,
en un extrem.
Vol dir el Codolar. Aquella joveneta que es despulla a l'ombradiu d'una roca, i aquestes que corren rient per la platja, són les seves serventes. I l'home que ara ve, encara mullat, de la Banyera de Ses Dones, amb una alga verda enxarxada en els cabells esbullats, i la pell bruna platejada pel salobre, és Ulisses, l'heroi grec "d'ulls flamejants".
És aquesta platja, no ho dubteu, aquella de què parla Homer, vora la qual hi ha:
...els masos i les quintanes dels homes, la mula i el
carro... i les verdures de tota mena, en rengles per-
fets, que tot l'any treuen llustre...