Cala Murtra
Hi ha vestigis de murtra en el cel blau,
i l'esquelet del sol, desgavellat,
entre els còdols que cremen vora l'aigua.
Les cigales sostenen, metafísiques,
l'única nota que és la infinitud
d'un déu de dol que mira a l'horitzó.
L'esclat de la raó és aquesta llum
de les pinedes verdes que davallen
fins la pell de la mar, que és una vànova
planxada pel migdia. Som la fusta
de barques assecades al fossar
de còdols on els ulls són aombrats.