Andorra
Andorra
A Antoni Morell, escriptor
Si l’estimball ho vol, el solc prospera
o si més no procura perdurar.
Per descobrir l’indret de la grandalla
cal desertar la grava i el ciment.
Sota l’avenc un bosc es precipita
per convocar la fosca dels portals.
Beso verals remots i els seus topònims
quan dins dels ulls enllaço l’horitzó.
No vull tenir l’estada concedida
que tot recel no sigui ponderat.
Coves de por tothora entenebrades
van engolir volades d’esparvers.
Quatre cavalls pasturen el crepuscle
i fan del pas un goig elemental.
A mig serrat un rengle de pollancres
s’han ben desdit del tràfec comuner,
del llarg i estret budell de les botigues
arran del llarg i estret punyal del riu.
Que sigui breu el llamp, però les volves
del benestar que siguin persistents!
Voldria ser l’obscur destinatari
d’un rar amor passat de contraban,
tan fràgil com la lluna sobre l’aigua,
tan càlid com els tints de la tardor.
Saber que, quan te’n vas, ella t’espera:
conjur terral que em faci retornar.