A trenc d'alba...
Una nit, mentre dormia, vaig somniar que estava despert. Quin malson! Just als peus del llit m'esperava l'horari del dia, que em feia anar de pressa fins i tot en el trànsit d'obrir els ulls. I era un somni premonitori perquè, en llevar-me, les hores de claror eren realment allí, i m'estiraren.
...Cap al tard
En una ocasió, al caient de la tarda, em va semblar que m'endormiscava i que fugia de trajecte. Al costal de la meva taula de treball, dret, amb boires plegades com si fossin braços, hi havia un somieig abaltidor que m'acotxava entre gires i llençols imaginaris. Em deia alguna cosa amb do profètic, perquè aquell vespre vaig trobar el llit ple d'hores nocturnes que em tenien feina preparada. Amb els ulls aclucats i la consciència perduda, vaig passar-me tota la nit teixint i desteixint la calima del temps que se n'anava.