LII.
A ROCA GUINART
Quan baixes de Montseny, valerós Roca,
Com si una roca de Montseny baixara,
Mostres al món ta fortalesa rara:
I, per a tu, sa fúria tota és poca;
A ningú al cap de tantes bales, toca,
Lo qual no veja, si et pot fugir la cara;
Que ton valor insigne no repara,
Tras falsa mata ni traïdora soca!
Tot aquest Principat fas que badalle,
Qui et persegueix de son, qui persegueixes
Ab mortal i fúnebre parassisme.
Qui tinga ton judici mire i calle
I diga't «senyoria», que ho mereixes
Per lo millor pillard del Cristianisme.