A mig carrer
Baixava pel carrer que du a la muntanya,
i al ser prop de la font
d'aquella font tan clara!
un riure fresc de dona
sorollà bellament fins a la plaça.
—L'amor és arribat –va dir el bon guia.
I s'assegué al pedrís de la font clara.
I esvalotant les oques
que dormien a l'ombra d'una entrada,
aparesqué la dona
de la fresca rialla,
mig obert el gipó
i amb un perfum de bosc que enamorava.
—Voleu formatge tendre?
no hi ha pas res millor per anar a muntanya!
l'he fet de bon matí
amb la llet d'una cabra tota blanca.—
Li vaig obrir el sarró
sens esgranar tan sols una paraula.
Però amb la pressa que duia per fugir
li vaig tocar la mà que tremolava.
—Poseu-la a raig de font!
—el bon guia em digué... I ella guaitava!...
L'escalf d'aquella mà
no me'l va treure l'aigua!