A l'ermita de Miramar
Deport segur dels qui del món les penes
han vist filtrar en son cor de gota en gota;
Platja on descansen los qui amb veles plenes
vers lo camí del cel fan llur derrota;
sagrat dels qui romperen les cadenes
amb que el món a son carro ens agarrota,
segona volta aquí en ton portal rústic
vinc a eixugar mon front pel suor místic.
Beneït que et fundà en eixa muntanya
per dar alberg a l'home que aquí aporta
i colrada la pell que el suor banya
i de pols, blanques les sandàlies porta;
Oh benhaja que et fiu de Déu cabanya
per dar al trist qui ve a trucar ta porta
a sos membres repòs, a son front ombra
i al cor llagat d'un sant altar la sombra.
Veniu; aquí hi ha d'aigua la cisterna
on apagar podreu la set que os mata;
l'arbre aquí hi ha de fullaraca eterna
on no se sent del sol la flama ingrata;
aquí tenda el soldat, aquí llanterna
troba el marí i el pobre una llar grata,
puix aquí lo mortal amb Déu habita
i o canta o parla amb ell, resa o medita. (...)
Llançau-me en aqueix niu on vingué un dia
Ramon a celebrar vostres grandeses,
cisne de una altra edat que amb sa harmonia
l'estranya veu del bosc deixà sospesa;
llançau-me en aqueix port, on, si podia
salvar-me del naufragi, en ma vellesa
ma gaita al món diria amb rimes noves
vostres Cent noms que Llull cantà en ses trobes.