A l'arribar a Agullana no trobàrem el batalló. El capità ens digué que, ben cert, haurien restat per prudència a Darnius.
Férem un quart de descans, durant el qual tinguérem la sorpresa de veure ajuntar-se amb nosaltres dos subjectes de la població: un regidor i un altre senyor. Jo els agraïa l'atenció, però vaig veure amb sorpresa que un d'ells, que segons vaig saber després, era sastre, portava un casquet de vellut vermell amb borla i anava calçat amb sabatilles. L'havien tret de casa seva amb tanta precipitació, que ni temps havia tingut per a calçar-se les sabates que portava a la mà. Podia tenir 30 anys, estatura mitjana, cara rodona, grasseta, sense pèl; s'assemblava a mossèn Zacaries, rector que havia estat del poble de Tapis. S'estava a Barcelona; havia vingut a passar la temporada de primavera a Agullana, on hi tenia parents.
L'altre, segons ens digué, era manyà i regidor del poble, 50 anys, espès, ample d'espatlles, rabassut, un poc geperut de tant picar sobre l'enclusa, cara de bon jan. [...]
Els agullanencs es trobaven com nosaltres, feien el sord per a pagar la contribució i els carlins s'emmenaven els dos primers que havien trobat.
Abans de deixar el poble d'Agullana, he de recordar a l'excursionista la seva església romànica del segle XI, dedicada a Santa Maria. Entre les coses antigues que criden l'atenció, conté dos vassins de coure rovellats, amb una inscripció circular que no he pogut encara llegir, però que considero que data del mateix any de la consagració de l'església.