A la tèbia claror de la celístia
la lluna uneix la seva blanquinosa,
plugim de fulles d’argentina rosa
que el puig copsa amb la falda de sa vall:
s’abriguen les pinedes adormides
amb aquell vel de calitjosa glassa,
i amb aquells raigs, del llac en l’ampla tassa,
juga del riu l’arruixador cristall.
Vessant-se’l d’un a l’altre amb dolç murmuri,
los tres llacs de Tristany són més hermosos,
Puigdalba i Fontargent més blanquinosos
amb llur brial de neu que mai se fon.