A la roureda hi pasturaven les vaques i també les eugues quan no havien de treballar al camp. A l'era i a l'entorn de la casa, les gallines i els ànecs no paraven de picotejar. El gall empaitava i cobria les gallines. S'estarrufava satisfet després d'aquell fugaç instant. La gallina, resignada, refeia el plomatge amb un brusc i nerviós espolsar-se i seguia picotejant, delerosa, entre l'escàs herbei de l'era i dels camins.
Les vaques pasturaven calmosament. Semblava talment que seguessin l'herba a cops de llengua, una llengua vigorosa agabellant el saborós i natural farratge, com si l'arrenquessin per acompanyar-lo boca endins i cap a la curiosa i ben graduada successió d'estómacs. Les eugues obrien descaradament el morro per dentallar les tiges i mastegar-les goludament. L'escena, idíl·lica i plaent, quedava bruscament interrompuda quan feia irrupció algun tàvec que, incrustant-se en els llocs més delicats, hi clavava el fibló. Era d'una bogeria perillosa l'exaltació de l'animal atacat, corrent sense control, desbocat, per a lliurar-se convulsivament del paràsit. Calia, llavors, arrecerar-se darrere el tronc vigorós d'algun roure per a no rebre l'escomesa de la bèstia enfurida, llançada a una cursa folla.