A la Rodona de Santa Eugènia, en l'espaiós jardí dels seus sogres —que havia estat el jardí dels seus pares—, on la verdor li servia de fons, retratava la seva muller amb capell i vel a la cara i també amb el rostre emmarcat per un boà de plomes: de cara, de perfil, seriosa, somrient... Retratava també la seva cunyada, el rostre de la qual, a disset anys, era d'una perfecció fisonòmica i d'una finor de pell dignes del més exigent dels pintors –en Brull també la pintava al costat del pare.